Identitats: son masclistes els tractaments hormonals i quirúrgics de les dones trans?

Cada cop sentim més discursos al voltant de la transsexualitat, en relació als tractaments mèdics, hormonals i quirúrgics, com un sotmetre’s a l’escenari binari de gènere d’una societat patriarcal. “Sou masclistes i ridiculitzeu les dones presentant-ne una imatge estereotipada de gènere”, ens diuen.

Però tot i que fa molts anys, des del mateix activisme trans ja s’advertia de que eventualment les demandes transsexualitzadores de les persones del col·lectiu podien respondre a la coacció social a l’ús que amolla i amollava les expressions de gènere, mai va ser el nostre propòsit menystenir aquestes expressions. De fet, es insostenible des d’un discurs alliberador i que desvincula el gènere dels mandats socials imperants, atribuir una conducta alienada i reaccionària a expressions que desafien la norma. Ras i curt.

I es ben curiós que conductes socials que la societat “ben pensant” troba de bon veure siguin més “adequades” que les nostres vides trans que desafien directament els motllos socials. En tot cas, salvant distàncies intel·lectuals, la mateixa Simone de Beauvoir ja va entendre la diferència entre la teoria feminista i la realitat del dia a dia, sovint una ambigüitat o contradicció personal inevitable en una societat masclista.

Ningú, per més maco que es consideri, es aliè a integrar el masclisme en la seva forma de ser, sentir i expressar-se. Percebem que potser en algun mon futur i diferent les dones trans no serem com ara ho som moltes, que no totes; però ara som així, ens agrada i volem expressar-nos com ho fem, desafiant qui sigui per ser nosaltres mateixes. Els comentaris sobre la nostra forma de ser, molt variada de fet, son tan absurds com criticar els mils de milions de dones que porten les seves vides amb tota la coherència que la seva quotidianitat els ho permet.

Per tant, no s´entén que avui dia es tingui tanta manca de respecte per les entitats transsexuals…

Primerament, i sota l’aparent empara de la ideologia Queer, que ningú sap d´on ho han tret, algunes corrents afirmen que les dones transsexuals ens allunyem del feminisme perquè hem accedit a la mutilació dels nostres genitals. Una barbaritat expressada per qui creu que ser transgènere es ser une Top de la lluita trans.

Res més lluny d´això. Les dones transsexuals som la mare de tots els ous, històricament parlant. La conquesta dels drets , els nostres drets, i la reivindicació com a dones dins del format social imperant és i ha estat cabdal per a la llibertat i l’expressió de gènere d´altres col·lectius. No ignorem que hi ha persones i grups que supediten les seves eleccions al seu plaer sexual o per la por als grans canvis sense retorn, i que en ocasions converteixen aquesta legitima decisió en teoria per auto-justificar-se davant de la societat.

I segon, si bé es cert que les dones trans en hem sotmès històricament a intervencions mèdiques que ara jutgem de poc més que de mutilació, en l’actualitat la cosa ha millorat molt. Tenim la possibilitat d’una cirurgia reconstructiva que es estètica i funcional. Funcional en el sentit de les funcions ordinàries de la vida i també de vida sexual, sensibilitat i plaer inclosos. Si bé es cert que no totes les tècniques mèdiques superen el llistó de suficiència que voldríem, es grotesc referir-s’hi com a mutilacions, a seques. 

Cadascú que escolleixi el seu camí, el seu estatus quo, però sense faltar el respecte d’altres opcions personals ni intentar que la nostra vivència no formi part de la lluita trans de defensa del reconeixement de drets. Es directament grotesc i una injustícia per aquelles dones que van arriscar i moltes perdre les seves vides, per tal de que la societat estigués un xic preparada per la revolució de les identitats de gènere.

Comprenem que els homes transsexuals tenen un escenari d’alternatives diferent al de les dones trans. Llàstima que molts homes transsexuals han tingut que acomodar-se al que és possible o no. Per gust o per adaptació alguns estant abraçant un discurs que en molts casos els hi és altament contradictori, contradictori amb el que molts desitgen, doncs no som tan diferents.  

Avui, la “Teoria Queer” es un drap amb el que moltes s’eixuguen les baixeses. Uns i unes la injurien amb arguments d’analfabeta tipus “el sexo es inmutable”. Altres que se’n diuen partidaris gaudeixen fent d’inquisidors. Es una llàstima confondre l’horitzó que es veu possible, negant el que un desitja, amb una teoria de gènere d’estar per casa. Viure en un núvol teòric Queer però contradient-se en el dia a dia amb comportaments convencionals, per si de cas no prenguéssim mal…, i per postres atacar-nos per obsoletes a les dones trans… doncs, no. Això de cap manera. 

A l’actualitat i sobretot entre el jovent hi ha una forta corrent que qüestiona el binarisme de gènere, el ser home o dona com a referents a perseguir. I en aquesta línia existeix l’exploració oberta de comportaments transgressors. Sempre ha existit i seguirà existint ja que probablement les nostres societats estan muntades sobre una base que limita i simplifica la diversitat humana. Nosaltres en formem part d’això amb totes les contradiccions que es vulgui.

Pot sorprendre’ns o no que en les noves identitats trans masculines com a cosa Queer es parli “d’home gestant”. Ha estat una noticia notable als mitjans, com en el seu dia ho va ser una dona trans parint. No podem sinó alegrar-nos de que hi hagi persones amb el valor suficient per tirar endavant els seus somnis sense frenar-se pels convencionalismes i els nostres propis estereotips que també en tenim. Doncs molt bé, uns voldran, altres no. No passa res. No fem d’una elecció personal una teoria i a sobre per criticar les eleccions dels altres.

Parlem també de l’expressió una miqueta, doncs… Us heu fixat que a la majoria de dones transsexuals  no els hi preocupa el ser o mostrar-se hiper-feminitzades? La resposta és ben senzilla: qui pot que ho sigui i que ho gaudeixi, amb tots els honors i llorers. Però moltes som visibles…i què? No ens preocupa el més mínim aquesta recerca de la feminitat normativa tant desitjada per les dones que diuen que ja estant conformes tal i com van néixer. Portem una seguretat aclaparadora si se’ns permet aquesta expressió. SOM, AMB MAJÚSCULES!!