El dissabte 10 de Juliol vaig assistir a un acte de
l’Ajuntament del Prat de Llobregat per tindre una
visió més clarificadora de la problemàtica de
l’allargament de la tercera pista del Prat de Llobregat.
Dies abans ja havia estat en un altre acte a les Escoles
de Sant Just on se’ns va informar amb més detall de la
problemàtica i afectacions de caire ecològic i
hidrogràfic de La Ricarda, aquella petita llacuna que
es nodreix de l’aqüífer del delta del Llobregat i que va
des de Pallejà fins prop de Castelldefels, abraçant
quasi tota la comarca i, de fet, motor de canvi
industrial des del segle XIX, amb la indústria tèxtil, i
més concretament, la família Gomis-Bertrand, actuals
propietaris d´aquest ecosistema tan fràgil que alberga
fauna autòctona com de pas i molta biodiversitat.
Com deia, dissabte, al Cèntric, un centre cívic
imponent que molts ajuntaments voldrien tenir i una
sala d’actes on l’aire condicionat sortia i de forma
individual per sota de cada seient, això sí, amb les
separacions oportunes seguint el protocol Covid-19,
envoltat d´un munt de bars i terrasses perquè qui
vulgui pugui gaudir d´un bon vermut i una bona
ombra, amb aquests dies de tanta calor.
Feia molt de temps que no escoltava un alcalde, Lluís
Mijoler, parlar des de l´activisme més que des de la
política, tot i que com polític és de gran recorregut.
Digne d´admiració!!
Bé, ara em direu que com estic o he estat en més o
menys mesura dins del mateix espai polític la meva
crítica positiva és deguda a aquest fet.
Doncs no, senyors! Aquest alcalde és una persona
propera, molt simpàtica i sempre disposada a
contestar totes les preguntes que li facin, si convé
parla sense embuts, agradi o no agradi. Si un dia
vaig a parar a viure al Prat, us dic que em
representarà.
Altres alcaldesses van exposar els avanços dels
grans projectes que afectaran amb el temps a tota o
quasi tota la ciutadania de Sant Feliu, com és el
soterrament de les vies del tren al pas per la ciutat i
que des de tots els partits polítics van fer-ne o
posar-hi la seva molla de pa, alguns amb poc criteri,
altres amb projectes magnífics; el més important,
potser, és que no afectarà impositivament a la
ciutadania, tal com recollien propostes més antigues:
ADIF paga.
I un altre, d’un municipi molt petit del Baix, amb
pocs recursos on la implicació de tothom ha fet
possible la consecució de la majoria de projectes.
Tot i que en el cas de Sant Feliu es guanyarà terreny
per la ciutadania i resultarà en un municipi molt més
amable pel qui ja hi viu; tot i que, quan es faci
realitat aquest macro-projecte, qui busqui habitatge
no ho tindrà gens fàcil, ni per comprar ni per llogar,
encara que segons el projecte es tinguin en compte
habitatges socials.
Però parlem una miqueta des d’un punt més crític i
no solament del que ens agradaria, si més no de la
realitat.
