Natalia Pares VivesUna amiga em diu que les paraules se les enduu el vent, i té raó: després de moltes ponències, actes, ja
siguin en directe o en streaming, després de la foto, només en queda la foto.
Això sí, publicada a les xarxes tot son likes, cors, i algun comentari amable de qui et segueix i t’aprecia.
Però tot això és efímer.
Precisament, fer una revista d’opinió, feta amb molta il·lusió i esforços implicant a molta gent, gent
diversa i/o no tan diversa, és un projecte ambiciós, sens dubte.
Encara que passat un temps quedi en un racó de la biblioteca omplint-se de pols, arribarà un dia en què
algú estarà interessat en aquesta temàtica i ens llegirà donant-nos vida novament.
I és això, formar part de la historia del nostre col·lectiu més enllà d’uns aplaudiments o likes.
El nostre llegat a la Comarca del Baix, això sí, amb tota humilitat.
Rosa Mª Maristany Daunert
Directora