Natalia Pares VivesLa comarca del Baix Llobregat és popularment coneguda com a un territori de pas entre la primera corona metropolitana i la resta del país. On aquesta peculiaritat s’accentua és a la Vall Baixa, atès que les estribacions de les serres de l’Ordal i Collserola són properes al curs fluvial i un seguit d’infraestructures longitudinals comparteixen una franja estreta de planúria al·luvial.
Resulta suggerent rememorar que durant els segles IX i XII, la frontera entre Al-Andalus i els
comtats cristians era el Llobregat. En són testimoni el reguitzell de restes de torres de vigilància,
petites fortificacions i castells actualment repartits entre les vessants muntanyoses. D’aquí rau
una primera reflexió. Els rius són connectors biològics entre el continent i la mar, i si les condicions morfològiques i de cabal ho permeten, són també vies de navegació, funció que dissortadament el Llobregat no desenvolupa. Però alhora, són agents naturals que solquen una línia divisòria, el que ha comportat que les comunicacions no hagin estat fàcils entre les poblacions situades a cadascuna de les bandes.
El Baix Llobregat ha comptat amb diversos ponts històrics per salvar el riu. Els més cèlebres són el Pont del Diable, situat a Martorell, i el desaparegut pont de les Quinze Arcades, entre Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. Actualment els ponts més importants són els de les autovies C-31 i C-32, el de la C-245, l’enllaç B-23 amb A-2, el de la N-340 i el de l’AP-7. Curiosament hi ha un pont construït des de fa 5 anys, que ha d’unir l’AP-7 amb l’A-2, entre el Papiol i Sant Andreu de la Barca, amb unes connexions viàries adjacents que resten per ser finalitzades tot oferint una imatge paradoxal d’una gran obra civil que está envellint sense entrar en servei. Escena similar que succeeix en la interconnexió entre la C-32 i l’A2 a l’alçada de Sant Boi de Llobregat, on la vegetació creix sobre la petjada d’una actuació inacabada.
El feix de carreteres que us he descrit esta concebut per la circulació del trànsit de vehicles a
motor però amb notables dèficits de seguretat per als medis lleugers o els vianants. Aquest fet ha suposat que durant molts anys anar a peu entre poblacions separades pel riu és veiés dramàticament dificultat. Val a dir que gran part de les nostres infraestructures viàries van ser executades abans que fos imperativa l’avaluació d’impacte ambiental i, per tant, que obligatòriament s’implantessin mesures d’enginyeria de permeabilitat que mitiguessin la fragmentació del territori.
D’un temps ençà, aquest dèficit s’ha començat a revertir de la mà de la recuperació de la qualitat de l’aigua, dels ambients naturals de ribera, l’impuls del parc agrari i la recuperació i consolidació d’una xarxa de camins fluvials paral·lels.
En aquest aspecte a destacar; els guals inundables que uneixen Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat i Molins de Rei – Sant Feliu de Llobregat amb Sant Vicenç dels Horts. Aquestes infraestructures han aconseguit un ús ciutadà intens, que ara pot atansar-se a localitats veïnes sense haver de caminar forçosament pel perillós i estret voral sense protecció dels ponts del trànsit viari. Un gual de condicions similar es vol construir entre Pallejà i Molins de Rei, el que facilitarà llargs recorreguts circulars.
Dins de la restauració del paisatge fluvial i agrari, la successió de camins permeten la marxa a peu entre Martorell i la mar, si bé en alguns punts convé reforçar amb més plantació d’arbredes per evitar un excessiu assolellament.
La carretera C-245 que uneix Cornellà de Llobregat amb Castelldefels, coneguda com la de la Santa Creu de Calafell, està ara enmig d’una ambiciosa obra de reforma per inserir un carril bici, un carril bus i dotar-la d’unes condicions urbanístiques més amables quan travessa les diverses poblacions.
L’efecte fragmentador del riu també s’ha experimentat en el transport públic, pal·liat per les línies d’autobús interurbà. La banda dreta aigües avall está servida per la xarxa de Ferrocarrils Catalans, mentre que l’esquerra, per Renfe, amb molts pocs punts intercanviadors, situats a Martorell i Cornellà.
Resulta important fomentar la intermodalitat perquè resulti més fàcil tenir a l’abast aquestes dues companyies de transport. Les reivindicacions ferroviàries principals de la comarca són el soterrament de Sant Feliu de Llobregat, que per fi és ja una realitat, i una nova línia entre Cornellà i Castelldefels.
Aquesta inversió caldrà que tingui molt present la mitigació de l’impacte ambiental atès que creuarà per un Parc Agrari que pateix el pas successiu de múltiples infraestructures en l’últim segle.
En matèria d’inversió més que una nova línia ferroviària o la perllongació del metro més enllà de Cornellà, d’un cost econòmic elevat, trobo interessant focalitzar l’esforç en la perllongació del tramvia (Trambaix), que actualment té final en l’estació del Consell Comarcal. Precisament, aprofitant el soterrament, el tramvia té previst travessar la cobertura dels terrenys alliberats per situar noves estacions a la trama urbana de Sant Feliu. Però és important que aquesta línia continui cap a Molins de Rei, i des d’allà fins a Sant Vicenç dels Horts, facilitant que els treballadors dels polígons disposin d’aquesta oferta i que els residents puguin fer de forma fluïda un intercanvi entre FFCC i Renfe.
Pel que fa a les línies d’autobús, aquestes tindrien una millora substancial amb una inversió tan modesta com insertar un carril bus a les autovies A2, B23, C31 i C32 tot estretant els carrils de circulació, i d’aquesta forma evitar els col·lapses de trànsit que perjudiquen l’eficàcia d’aquest medi de transport. La mesura esmentada fins ara no s’ha adoptat per manca d’entesa entre les diferents
administracions titulars de les carreteres.
En conclusió, el segle XXI ha de revertir bona part dels talls i barreres que el Llobregat i les infraestructures longitudinals han ocasionat en el territori, incentivant que les persones puguin anar per trajectes confortables i en contacte amb la natura entre les poblacions ubicades a cadascuna de les ribes.
Rafael Bellido Cárdenas.
Advocat urbanista i del medi ambient