Natalia Pares VivesDes del temps del CTC, única i solitaria organització de defensa dels drets de les persones Trans, la cosa ha canviat molt. A l’actualitat, entre naps i cols, deuen haverhi prop de 20 organitzacions de temes trans i 4 o 5 més d’ambit estatal que pulꞏlulen també per Catalunya. A Espanya el caos encara es mes gran.
Es tracta majoritariament d’organitzacions locals construides al voltant d’alguna persona o persones
activistes, un casal o centre civic, un punt d’igualtat d’un ajuntament, o per abordar una vessant específica de les temàtiques trans en l’ambit personal o local on viuen les seves integrants.
Lògicament, no hi ha en el moviment trans capacitat d’exercir una veritable tasca d’influencia en la política i de mestratge dels drets trans al conjunt de la societat. Tanta atomització ens fa molt inefectives, duplica esforços quan no, en ocasions, ens neutralitza en baralles esterils, malentesos i confrontacions personalistes.
La diversitat es bona, la dispersió i la desorganització, no.
Per aquest motiu es encoratjador que s’hagi constituit una iniciativa per tal d’agrupar les voluntats i sinergies de les persones i grups que treballen en o per la comunitat trans. La idea engresca pero la tasca no serà gens fàcil. Per exemple, cal una nova organització nacional o és millor una coordinadora d’associacions?, o millor encara una federació d’associacions?. Com s’organitzarà, amb quins medis comptarà, com amollarà les diferents sensibilitats sense que prenguem mal? Molta feina a fer, encara.
Natàlia Parés Vives