Natalia Pares Vives
No solament el gènere pot tenir diferents expressions, més enllà del binarisme home-dona, sinó que també el sexe és en sentit estricte no binari.
Solem pensar en el sexe com una cosa condicionada pel propi físic, la nostra biologia, i això es utilitzat en
l’argumentació trans excloent per dir que només hi ha dos sexes. Però la veritat es que moltes dones i homes no encaixen biològicament en els estàndards binaris. Moltes variables fisiològiques “de gènere” tenen valors creuats en ambdós sexes… Per exemple, el cas
de l’atleta sudafricana Caster Semenya que va ser obligada a disminuir els seus nivells hormonals
naturals, alts en testosterona, per competir amb d’altres dones en carreres.
No soc un home. No soc una dona (Jamie Shuoe)
Sí físicament no som tant binaris com predica el conservadorisme què podem dir de l’expressió de
gènere, quelcom teòricament cultural i subjecte a la nostra llibertat? Perquè una persona s’ha de
sotmetre al binarisme dels comportaments i veure’s impedit de fluctuar o ser no-binari, si es sent
d’aquesta manera?
Les lleis, encorsetant de forma binaria sexe i gènere impedeixen que la societat pugui evolucionar
de forma natural a una major comprensió i acceptació de les identitats trans i no binaries. Les noves generacions estan canviant i el feminisme no ha de ser el bloquejador d’aquests canvis.